Nova bossa ORTILIEB

Nova adquisició, després de molts anys amb l'Alpina, m'he canviat la bossa, és un regal de la mir, (conjuntament amb m'avia) és la hostia i es veu d'una qualitat molt bona, espero que duri tant com l'Alpina.

GORE-TEX SERIES BENASQUE-CERLER

JODDDOOO!! ja han passat quatre dies de la cursa, i encara tinc els quàdriceps bastant sensibles!!! però anem a pams...
Aquest cap de setmana ens trobavem a Benasque amb la Natalia i en Guillaum de Pamplona per passar el cap de setmana i així aprofitavem i feiem una visita a la Arantxa, una amiga de la Mir.
Eren les dues de la matinada del dissabte , quan la Arantxa, ens va comentar el tema de la cursa, no ens va donar molta informació, però inclòs així, ens vem llevar a les set per anar a veure l'ambient, i segons com córrer, a mesura que ens anavem apropant a Cerler (Ampriu) , vem veure que de popular no tenia res, l'ambient era del més PRO, resulta que eren les Goretex-series, la cursa eren uns 15 quilometres amb un 1.400 metres de desnivell. la Mir que estava prou cansada, em va comentar que anes amb compte, que no estava entrenat per fer aquelles distancies. Jo veien l'ambient, com no, m apunto.
Coincideixo amb gent de Barcelona, entre ells, un component del projecte ironman (en Ramón Jiménez). en Jose Portillo (massatgista de Probike- i un autèntic portent) també vaig coincidir amb un company del servei militar (en Antoni Duran) em va fer il·lusió veure'l. despres de fer l'inscripció per un 21 euros, començo a escalfar i a ultima hora vaig de ventre, estem preparats a la sortida amb el xip al canell, a les 10,15 sortim tots cap a dalt, veig que hi ha un nivell molt alt, però tiro amb el grup intermig, després fer el primer coll, començo a entrar en calor, la veritat que bastant dur, però lo dur, estar per arribar, després del coll toca anar cap el Gallinero, COLLONS una ascensió que haig de utilitzar cames i braços per arribar a dalt, ja portem dos pics, i baixant dels dos, avanço a gent, aquesta mateixa m avança pujant, però jo tranquil, que trobo que estic fent bon paper per no entrenar en aquest tipus de carreres. Després de baixar el Gallinero i a punt d'enfilar l'ultim pic, m'agafen unes rampes a les cames que no em permet seguir caminant, estic deu minuts paralitzat i veig que no em queda altre que retirar me, quan vaig direcció al 4x4 de l'organització, em començo a trobar millor, ho torno a intentar, apenes queden 30 minuts i una llàstima tirar la tovallola, faig aquest trenta minuts a un altre ritme, però fianlment acabo i content. fet pols i amb rampes de collons al quàdriceps,

El temps final: 3 hores 2 minuts.

Com totes les curses, agrair a la mir el llevar-se tan aviat, i acompanyar-me durant tota la cursa!!!!!! GRACIES PRINCESA!!!!!

Pensava tenir un cap de setmana tranquil, però les curses em segueixen, jejejeje!!!! no, fora conyes, ha estat collonut!!!

TRIATLO BARCELONA

RINNNNNNNGGGGGG!!!! son les sis, i en tres hores, estarem donant canyyyaaaa en el triatló de Barcelona.

Toca esmorzar, la torrada, la llet i el suc, com cada cap de setmana, la mir encara esta al llit, apurant fins a ultima hora,
estic tranquil i a dos quarts, ja es lleva. Des de el dia anterior, ja esta tot el material preparat, poques cosetes queden per fer a casa, agafem el cotxe, i cap a la vil·la olímpica.

Quan arribem, l'ambient esta molt despert, de fet ja hi ha cua per entrar als boxes, per alla, alguns components de l'equip, cesc, tano, pere... Hi ha ambient, però jo, encara estic tranquil, abans de les nou, hi han quatre sortides. Un cop ja ha sortit la majoria de categories, només resta la nostre, em posiciono per la part del darrera del grup, tot just al costat de les roques, i SORTIDA.... començo, fent-me lloc i trobant-me bastant còmode, tinc com a referència les roques del costat, però no tinc calculat les que estan sota, i efectivament rascada al tanto, la pedra, em rasca el quadriceps, res greu , però ja amb por de trobar-me un altre roc, un cop pasada la bolla, tirar recta fins la sortida, en tot el trajecte és un constant de cops, surto millor que altres vegades. Toca agafar la bici, i a recuperar com un descosit... coincideixo amb varis ciclista que m'ajuden a a fer una mitja bastant acceptable:

quilometres:19,81km
mitja: 35.97km/h
velocitat maxima 46km/h
temps: 33 minuts

Arribo "trempat" i content de passar el tram de la bici, sa i estalvi. arribo a la transició, per començar a córrer, deixo la bici i em poso la bambes i au, l'ultim tram.... començo un xic encarcarat, però després de mullar-me les cames i el cos i començo a tirar. em trobo en Sergio i en Marcel animant, (gràcies) faig la primera volta bastant a gust, i recuperant posicions, en la segona volta apreto al máxim, això s'acaba... 200 metres, faig l'ultim spring, el crono de la carrera queda en 1,13,19.

nadar: 16,24
1 tran: 4,09
bici: 32,58
2 tran: 4,15
correr: 16,15

Al final, ens hem fet la foto de rigor tot el grup de Probike-Intemperie.

Agrair la companyia i la paciència de la meva petita, no només m'ha gravat amb vídeo, sino què és la meva SUPER MANAGER, jejejeje

CAP DE SETMANA I TRIATLO A PONT DE SUERT

Dissabte, pel matí un cop recollit tot, agafem carretera i cap a Pont de Suert, 270 quilometres per endavant, sortim al voltant de les deu i mitja i amb dues hores ja estem allà.
Fa bon dia i ens instal·lem en el càmping, un cop tot muntat, preparem el dinar, despres descansem un xic i tot seguit anem cap el poble, ens presenten al breafing, i res de nou, una petita presentació de la cursa, reconeixem els trams i observem que el tram en bici, es composa d'un circuit bastant dur, amb un asfalt bastant dolent, (al dia següent, patiré les conseqüencies).
Caminem pel tram de la carrera a peu, i també amb bastant desnivell.
Per sopar, pasta per un "tubo" i tot seguit, a la "cama"....
Passem un nit bastant còmode, i em desperto amb nervis, son les sis del matí i estic estirat menjant un entrepà, a les set ja, ens despertem del tot, Després d'acabar d'esmorzar, anem cap el poble, jo en bici i la mir en cotxe. Estic nerviós per la distancia, sobretot la de natació, però bé, ja estic engrescat!!!
Son les nou del matí, la majoria de participants estem escalfant ja a l'aigua, quasi tots amb neopré, menys uns tres o quatre, entre ells, jo.
La sortida, triga, els jutges diuen, que fins que tots no estiguem a la línia correcte, no donaran el tret, 5 minuts així, esperant i agafant fred, per cert abans un minut de silenci, pel noi que va mori la setmana passada, al triatló de Banyoles, és emotiu.
PAMMM, sortida, i a nadar, em posiciono, com sempre sense fer nosa, però buscant el meu espai, el circuit, dos voltes de 750 metres, la primera no gaire a gust, la segona millor, i content, acabo millor del que pensava, agafo la bici, que no tenia preparada, doncs la primera pujada de vint metres i jo amb el plat gran, ANDA QUEEE!!!!! amb la bici començo a recuperar amb els primers cinc quilometres, avanço a 6 triatletes, és quan comença la primera baixada, passo per mig d'un forat, i "llantaso al canto" veig que tot segueix igual, no punxo, 500 metres més endavant, amb una corba de dreta, se'n va la roda del davant (realment havia punxat). Em rasco tot el lateral i em deixa la bici fotuda, m'obliga a retirar-me. em refot per les ferides i per no poder acabar, però bé, el més important, que no m'he trencat res, la Miriam m'espera abaix, i l'intento tranquil·litzar quan em veu, després, directe a l'ambulatori, a fer cures, sortim més tranquils i ens anem acomiadant del triatló.
Anem cap el càmping a recollir les coses, i cap a Barcelona, parem Alfarràs per fer un entrepà ràpid, i seguim.
Donem el cap de setmana per acabat, amb dolor de les rascades, però amb ànims per la següent triatló, la de Barcelona.
Agrair a la Mir les fotografies i el suport que em dona, És bestial!!!!

NoVA BICI PER ANAR PER CIUTAT

Nova adquisició, que ja feia temps que la pobre Rockhopper necessitava un relleu, ja l'he provat i la veritat és que té la seva canya, això de portar un pinyó fixe!!, necessita la seva practica...

EL PROJECTE DE LA NOSTRE VIDA

La mir i jo entrarem en nova etapa, serem pares.
El pas més important de la meva vida. que millor, que compartir-ho amb la persona més meravellosa del món.