CAP DE SETMANA I TRIATLO A PONT DE SUERT

Dissabte, pel matí un cop recollit tot, agafem carretera i cap a Pont de Suert, 270 quilometres per endavant, sortim al voltant de les deu i mitja i amb dues hores ja estem allà.
Fa bon dia i ens instal·lem en el càmping, un cop tot muntat, preparem el dinar, despres descansem un xic i tot seguit anem cap el poble, ens presenten al breafing, i res de nou, una petita presentació de la cursa, reconeixem els trams i observem que el tram en bici, es composa d'un circuit bastant dur, amb un asfalt bastant dolent, (al dia següent, patiré les conseqüencies).
Caminem pel tram de la carrera a peu, i també amb bastant desnivell.
Per sopar, pasta per un "tubo" i tot seguit, a la "cama"....
Passem un nit bastant còmode, i em desperto amb nervis, son les sis del matí i estic estirat menjant un entrepà, a les set ja, ens despertem del tot, Després d'acabar d'esmorzar, anem cap el poble, jo en bici i la mir en cotxe. Estic nerviós per la distancia, sobretot la de natació, però bé, ja estic engrescat!!!
Son les nou del matí, la majoria de participants estem escalfant ja a l'aigua, quasi tots amb neopré, menys uns tres o quatre, entre ells, jo.
La sortida, triga, els jutges diuen, que fins que tots no estiguem a la línia correcte, no donaran el tret, 5 minuts així, esperant i agafant fred, per cert abans un minut de silenci, pel noi que va mori la setmana passada, al triatló de Banyoles, és emotiu.
PAMMM, sortida, i a nadar, em posiciono, com sempre sense fer nosa, però buscant el meu espai, el circuit, dos voltes de 750 metres, la primera no gaire a gust, la segona millor, i content, acabo millor del que pensava, agafo la bici, que no tenia preparada, doncs la primera pujada de vint metres i jo amb el plat gran, ANDA QUEEE!!!!! amb la bici començo a recuperar amb els primers cinc quilometres, avanço a 6 triatletes, és quan comença la primera baixada, passo per mig d'un forat, i "llantaso al canto" veig que tot segueix igual, no punxo, 500 metres més endavant, amb una corba de dreta, se'n va la roda del davant (realment havia punxat). Em rasco tot el lateral i em deixa la bici fotuda, m'obliga a retirar-me. em refot per les ferides i per no poder acabar, però bé, el més important, que no m'he trencat res, la Miriam m'espera abaix, i l'intento tranquil·litzar quan em veu, després, directe a l'ambulatori, a fer cures, sortim més tranquils i ens anem acomiadant del triatló.
Anem cap el càmping a recollir les coses, i cap a Barcelona, parem Alfarràs per fer un entrepà ràpid, i seguim.
Donem el cap de setmana per acabat, amb dolor de les rascades, però amb ànims per la següent triatló, la de Barcelona.
Agrair a la Mir les fotografies i el suport que em dona, És bestial!!!!